De les fosses els draps passaven a les piles on es desfibraven, colpejant-los amb maces de fusta, fins convertir-se en pasta per a fer paper. Hi havia diferents tipus de maces per a la preparació final de la pasta, cada una d'elles rebia noms diferents, segons els tipus de claus que tenien en l'extrem inferior: les de drap, amb claus de tall viu; les de retrenc, amb claus plans amb estries; i les refinadores o esbaldidores, sense claus.
Més tard, per a l'obtenció de la pasta, aparegueren les piles holandeses o cilindres, anomenats així per la forma cilíndrica que tenien. Enginy molt més modernitzat que donava millors resultats en quan a quantitat i qualitat en el trinxat dels draps. Tot i ser un invent de darreries del segle XVII, la implantació a Catalunya no fou fins al segle XIX i s'hi treballà en moltes fàbriques fins a finals dels anys 70 del segle XX, que fou substituït pel pulper.
