FABRICACIÓ DEL PAPER

La matèries primeres per a la fabricació del paper als segles XVIII i XIX eren els draps vells, les espardenyes velles... Els draps es tallaven en trossos petits per mitjà de les dalles o el marrassà . Aquest últim estri anava molt bé per a trinxar les espardenyes velles i roba més gruixuda. En la fotografia, de finals del XIX principis del XX, es pot veure una màquina, un procediment més modern, per triturar els draps. Un cop els draps triturats, com que arribaven bruts als molins, a continua ció se'ls posava al torn espolsador o diable on els draps eran netejats de la pols o terra que portaven. Finalment els draps tallats i espolsats eren posats en fosses , durant tres o quatre setmanes, on fermentaven i es blanquejaven les fibres.

De les fosses els draps passaven a les piles on es desfibraven, colpejant-los amb maces de fusta, fins convertir-se en pasta per a fer paper. Hi havia diferents tipus de maces per a la preparació final de la pasta, cada una d'elles rebia noms diferents, segons els tipus de claus que tenien en l'extrem inferior: les de drap, amb claus de tall viu; les de retrenc, amb claus plans amb estries; i les refinadores o esbaldidores, sense claus. Més tard, per a l'obtenció de la pasta, aparegueren les piles holandeses o cilindres , anomenats així per la forma cilíndrica que tenien. Enginy molt més modernitzat que donava millors resultats en quan a quantitat i qualitat en el trinxat dels draps. Tot i ser un invent de darreries del segle XVII, la implantació a Catalunya no fou fins al segle XIX i s'hi treballà en moltes fàbriques fins a finals dels anys 70 del segle XX, que fou substituït pel pulper.

Un cop la pasta estava preparada s'introduïa a la tina on barrejada amb molta aigua i contínuament remenada, l' alabrent feia els fulls de paper introduint i treién amb gran perícia la forma , motlle on quedaven les fibres entrellaçades damunt una tela metàl·lica on permetia escórre's l'aigua i formar-s'hi el full en el seu perímetre delimitat per un marc de fusta. Quan aquesta tela portava brodat en filferro un nom, un dibuix etc, en formar-se el full en aquell indret la pasta hi quedava més fina i en mirar-lo al contrallum hi queda gravada la marca o filigrana del fabricant. A continuació l' alabrent lliurava la forma al ponedor qui desenganxava el full sobre un saial o feltre de llana. Aquesta operació es repetia fins obtenir una posta que eren 250 fulls de paper. La posta passava a la premsa per treure l'excés d'aigua que duia el paper i així donar-li una mínima resistència. Per mitjà del torn , tres o quatre homes, multiplicaven la força d...

Quan la posta era llevada de la premsa , es pujaven els fulls a estendre a la part superior dels edificis paperers, en el lloc conegut com als miradors , en les altres cases se l'anomena en aquest indret golfes. Aquestes estances eren circumdades per un gran nombre de petites finestres conegudes amb el nom de ventanes i que vistes des de l'exterior donaven una singular fesomia als molins paperers que no tenien els edificis del seu entorn. A la cambra hi havia disposades moltes fileres de cordes, de paret a paret, a vegades en dos i tres nivells i els fulls eren deixats sobre d'elles utilitzant un estri en forma de T anomenat espit per tal de no malmetre'ls. I així es deixaven fins aconseguir el seu assecat. La utilitat de les ventanes disposades en tot el perímetre de l'edifici era la de regular la intensitat dels vents i assegurar-se un assecat continu sense que els fulls se'ls emportés. A la Riba aquestes finestres disposaven d'uns porticons de fusta m...

El paper per a que fos apte per a l'escriptura se'ls hi donava un bany de cola. La cola es feia a partir de la ebullició de les carnasses dels animals, aconseguint-se una pasta gelatinosa on s'hi submergien els fulls. En dues premsades s'aconseguia una bona uniformitat de cola en tots els fulls. En acabar el procés els fulls s'havien de tornar a estendre. Un cop secs els fulls eren passats pel mall setinador , un estri de fusta que havia de ser accionat per una roda hidràulica el qual colpejava el paper i aconseguia donar-li una textura fina als fulls. Les vores dels fulls eren irregulars i per deixar-los els més igualats possibles es posaven al banc de fretar i amb una ganiveta de fretar s'igualaven. El nom de paper de barba prové de l'acabat desigual de les vores dels fulls.

A la sala nomenada comptador els fulls de paper eren seleccionats, comptats i empaquetats. S'embolicaven en quantitats de 500 fulls i el paquet se l'anomenava raima . Les raimes es marcaven amb el segell o caràtula del fabricant, identificador del paper que contenia i ja estaven a punt per a ser carregats en carros per a la seva distribució als clients.

Extret del llibre: Vocabulari paperer, d'Oriol Valls i Subirà. Edició a càrrec: del Museu molí paperer de Capellades, primera edició, maig 1999. Publicat per: Taller Editorial Mateu de Barcelona. alabrent .- Obrer que amb la forma o motlle fa el full de paper a la tina. Oficial de tina. Laurente. Sacador. Alabrén. Laborante. banc de fretar .- Caixa de fusta posada sobre quatre potes, que té aproximadament un metre i mig de llargada per mig d'ample i d'alçària, sobre la qual es ferma, amb unes cordes, un paquet d'una o dues raimes per mitjà d'un torn i amb una ganiveta gran es tallen els fulls que sobresurten massa. Les tapes de fusta de cada costat s'obren per a recollir els fulls de paper. D'aquestes tapes, se'n diuen ales. Banco de igualar o desbarbar. banca de llevar .- Aparell de fusta d'uns 80 cm d'alçària on el llevador posa els fulls de paper quan els va separant dels saials. Té la forma de faristol o pla inclinat, amb dos peus al davant i...

Per la composició dels textos: - Museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya - Museu molí paperer de Capellades -Quaderns de didàctica i difusió-5 - Vocabulari paperer, d'Oriol Valls i Subirà. Edició a càrrec: del Museu molí paperer de Capellades. Pubicat per: Taller Editorial Mateu de Barcelona. Primera edició, maig 1999. La part gràfica: - Fotografies fetes el 25 d'abril de 2008, al Museu molí paperer de Capellades, per Ramon Gavarró. - Gravats de la " Encyclopédie, ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers" . Tome onzieme. Any 1765. Coneguda per l'Enciclopèdia Diderot, perquè qui la va dirigir fou el francés Denis Diderot (1713 - 1784). Fou la primera enciclopèdia universal editada a France entre els anys 1751 - 1772. - Gravats del llibre " Recuil de planches, sur les sciences, et les arts méchaniques, avec leur explication - Art de faire le papier" per M. de la Lande. Quatrieme livraison. París, any 1767. - Joc de postals d...